La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de la direcció general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, va invertir l’any passat 938.876,79 euros en ajudes a les varietats locals. Es tracta, d’una banda, de les ajudes tramitades a través del FOGAIBA i que sumen un total de 795.519,79 euros. Així ho ha explicat el director general, Gabriel Torrens, a la Comissió de Varietats Locals. Les inversions per aquests cultius es van tramitar des del FOGAIBA, ens depenent de la conselleria. En concret es van invertir: 395.250 euros en el Grup d’Acció Local (GAL) d’Eivissa i Formentera, 165.942 euros en el foment de vegetals autòctons, 133.806 euros en la protecció de varietats amb erosió genètica, 45.000 euros en ajuts d’introducció a la investigació, 26.772 euros en projectes pilot i desenvolupament, 25.798 euros en la col·lecció de varietats de cítrics a Fornalutx i 3.000 euros en aliments tradicionals.

D’altra banda, Torrens ha detallat també les inversions desenvolupades des de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) en matèria de varietats locals el 2019, que van sumar 143.357 euros, un 90 % aproximadament del pressupost total d’aquest organisme.

Durant la Comissió s’han aprovat les propostes presentades per incorporar noves varietats locals al Catàleg de Varietats Locals de les Illes Balears. Entre les varietats aprovades hi ha la ceba vermella, el meló eriçó, la pebrera blanca, la tomàtiga de penjar eivissenca, el pebre tap de cortí, la col borratxona, la colflori de fulla d’espasa, la colflori de la Puríssima, la colflori de Tots Sants, el pebre ros, el pebre ros gruixat i la ceba blanca mallorquina. Les varietats ja inscrites al Catàleg durant aquests anys es poden consultar al web de la conselleria http://varietatslocalsib.com.

D’aquestes varietats incloses ara al Catàleg, l’IRFAP sol·licitarà progressivament la seva inclusió al Registre de Varietats Comercials del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, començant per les proposades pel Consell d’Eivissa, com són la pebrera blanca i la ceba vermella. El termini per enviar les sol·licituds, les llavors i els informes de denominació varietal al Ministeri -qui ha d’aprovar el seu registre- va de l’1 de juny fins a l’1 de novembre, i després el Ministeri inicia els estudis d’autorització, que, en el cas dels productes hortícoles, poden durar fins a dos anys.

D’altra banda, durant la reunió s’ha informat que ja s’ha aprovat al Registre de Varietats Comercials la inscripció de les varietats de vinya callet negrella, mancès de tibús i esperó de gall. Això, després de cinc anys de valoracions agronòmiques, estudis de l’estat sanitari i de descripcions ampelogràfiques per part del Ministeri. A partir d’ara, amb l’informe de microvinificacions que ha elaborat l’IRFAP, conjuntament amb les bodegues col·laboradores durant cinc anys, la Conselleria inicia els tràmits per a la publicació al BOIB de l’Ordre que permet incorporar aquestes tres varietats de raïm de vinificació com autoritzades a les Illes Balears, que fins ara no estaven permeses, i per tant, permetrà la seva plantació.

Paral·lelament, es troben en fase d’aprovació al Registre, el Giró negre, i en fase d’estudi, l’olivera mallorquina (o pagesa d’Eivissa), i el taronger Peret. La nova proposta per iniciar la fase d’estudi és la vinya Llora de Menorca.